Poema guanyador del concurs de poesia de les
Jornades d'Estiu de la Plana 2011, d'en Pol Vancells
El nacimiento
Nada. Cuentan que nada;
Que nada hay más allá de la cueva.
Piedra y ligera quietud.
Un suspiro volátil,
una oscuridad palpable,
destellos de luz mórbida…
Dentro. Cuentan que dentro;
un fuego vivaz arropa dos cuerpos dormidos
que muy pronto emprenderán la vieja danza
de unirse el uno al otro.
La razón enflaquece y crece el deseo.
Fuera. Cuentan que fuera;
sólo el sollozo de un lobo hambriento
y un silencio de pequeños ruidos casi imperceptibles,
esperan tu llegada.
Los ancestros han hablado, ahora ya lo sabes.
Serás tú quién emprenda de nuevo el camino.
Sacar el jugo a la vida.
El osezno deberá salir de la cueva
Y encontrar el panal de rica miel de la obrera,
Antes de que lleguen las primeras nieves.
El reto será apasionante.
Todo. Cuentan que todo;
Que todo hay más allá de la cueva.
Piedra y ligera quietud.
La vetusta cueva…
El claustro materno, que guarda la memoria
De la persona amada.
Calendari d'activitats
contacte
pitja la foto o truca al 93 838 52 03
com arribar
16 d’ag. 2011
8 d’ag. 2011
Reflexión
dijous 11 d'agost de 2011, 16:00h.
Reflexión sobre qué significa civilizarse, con Noelia Prieto
"¿Sabemos qué significa 'civilizarse'?, ¿qué hacemos para civilizarnos?, ¿son relevantes estas cuestiones?. En un breve espacio de tiempo, nuestra propuesta es que conjuntamente respondamos a las preguntas planteadas. Un concepto, no tiene porqué limitarse a funcionar como un cajón abstracto en el que incluimos ideas afines, sino que, a nuestro pensar, ha de referirse a un aspecto de la realidad. Realidad que construimos todos. ¿Qué mejor que pensar acerca de algo, en este caso 'civilizarse', que es producto y responsabilidad nuestra?"
Reflexión sobre qué significa civilizarse, con Noelia Prieto
"¿Sabemos qué significa 'civilizarse'?, ¿qué hacemos para civilizarnos?, ¿son relevantes estas cuestiones?. En un breve espacio de tiempo, nuestra propuesta es que conjuntamente respondamos a las preguntas planteadas. Un concepto, no tiene porqué limitarse a funcionar como un cajón abstracto en el que incluimos ideas afines, sino que, a nuestro pensar, ha de referirse a un aspecto de la realidad. Realidad que construimos todos. ¿Qué mejor que pensar acerca de algo, en este caso 'civilizarse', que es producto y responsabilidad nuestra?"
6 d’ag. 2011
Llibertats sexuals i immigració
divendres, 12 d'agost de 2011
Xerrada sobre llibertats sexuals i immigració
a càrrec de l'Eugeni Rodríguez.
L'Eugeni Rodríguez és activista i treballa al FAGC (Front d'Alliberament Gai de Catalunya) des de fa 25 anys, entitat de la que n'és el portaveu. També és President de l'Observatori contra l'homofòbia.
www.facg.org
Xerrada sobre llibertats sexuals i immigració
a càrrec de l'Eugeni Rodríguez.
L'Eugeni Rodríguez és activista i treballa al FAGC (Front d'Alliberament Gai de Catalunya) des de fa 25 anys, entitat de la que n'és el portaveu. També és President de l'Observatori contra l'homofòbia.
www.facg.org
1 d’ag. 2011
Me muero por tus cuentos
dijous 11 d'agost de 2011, nit
Sesión de cuentos para adultos por Margarita Dalí Galdámez
"ME MUERO POR TUS CUENTOS"
"La verdad verdadera es que verdaderamente todos tenemos que morir, algún día. Eso sí, no todos nos morimos igual. Hay tantas muertes como personas y hay un adjetivo para cada muerte. Las hay viscosas, inesperadas, promíscuas, solitarias, accidentadas, silenciosas, ruidosas, deseadas, tristes, esperanzadas, castas, tiernas...
A través de mis relatos os invito a transitar por alguna de ellas. ¿Os atrevéis?"
Sesión de cuentos para adultos por Margarita Dalí Galdámez
"ME MUERO POR TUS CUENTOS"
"La verdad verdadera es que verdaderamente todos tenemos que morir, algún día. Eso sí, no todos nos morimos igual. Hay tantas muertes como personas y hay un adjetivo para cada muerte. Las hay viscosas, inesperadas, promíscuas, solitarias, accidentadas, silenciosas, ruidosas, deseadas, tristes, esperanzadas, castas, tiernas...
A través de mis relatos os invito a transitar por alguna de ellas. ¿Os atrevéis?"
25 de jul. 2011
Xerrada astrologia
diumenge 7 d'agost de 2011
Xerrada d'astrologia a càrrec de l'Albert Barbé
"Pues va a ser que no.
"La astrología, como la recibimos, la estudiamos, la entendemos, la especulamos y la practicamos, va a ser que no es un método de adivinación, ni una excusa para culpar a los cielos de nuestros errores o deficiencias, ni es una charla de café, ni una manera de ligar, ni de ser superior por tener “contactos”, ni tampoco es un camino de conocimiento interior; ni es una estafa como tampoco es una patraña. Por cierto, ¿qué tienen en común todas las negaciones anteriores?" Albert Barbé
Xerrada d'astrologia a càrrec de l'Albert Barbé
"Pues va a ser que no.
"La astrología, como la recibimos, la estudiamos, la entendemos, la especulamos y la practicamos, va a ser que no es un método de adivinación, ni una excusa para culpar a los cielos de nuestros errores o deficiencias, ni es una charla de café, ni una manera de ligar, ni de ser superior por tener “contactos”, ni tampoco es un camino de conocimiento interior; ni es una estafa como tampoco es una patraña. Por cierto, ¿qué tienen en común todas las negaciones anteriores?" Albert Barbé
24 de jul. 2011
Exposició Germán de Castro
Del 6 al 15 d'agost
Exposició de pintures de Germán de Castro Sousa
www.germandecastro.com
Caperucita roja, acrílico sobre tela 100x100
Patito feo, acrílico sobre tela 73x60
Exposició de pintures de Germán de Castro Sousa
www.germandecastro.com
Caperucita roja, acrílico sobre tela 100x100
Patito feo, acrílico sobre tela 73x60
19 de jul. 2011
"La llavor del foc"
Dimecres 10 d'agost de 2011, 23h.
"La llavor del foc"
un recull d’històries sobre l’origen del món
Creació de Babou Cham i Carlota Subirós
La llavor del foc és un espectacle interpretat per un sol actor, Babou Cham, que, amb l’ajut d’una maleta i amb el públic assegut a terra fent una rotllana, desgrana un seguit d’històries sobre l’origen del món.
Aquestes històries són, en realitat, mites provinents de diverses cultures: algunes provenen de l’Àfrica, de les tradicions Fulani i Shiluk; d’altres, de l’Índia; d’altres de la Xina; d’altres, encara, de la cultura jueva; i finalment conclouen amb el mite grec de Prometeu, que dóna títol a l’espectacle.
Tots aquests mites intenten donar resposta a la meravella humana davant l’existència del món i dels elements de la natura. Tots ells són mites que entronquen amb la cosmogonia, amb el neguit d’entendre com es va formar el món: com van aparèixer els primers grans d’arròs, les primeres llavors, les primeres persones...
La interrogació sobre els origens és fonamental per a la construcció d’una visió del món, tant per als nens com per als adults. La llavor del foc és un espectacle adreçat especialment a nens i nenes entre 9 i 12 anys, però s’obre també de tot cor a persones molt més grans i molt més petites.
L’essència de l’espectacle rau en molt pocs elements: en la força d’unes paraules que provenen de moltes generacions enrere; en l’aparició d’un Viatger que porta una maleta carregada d’històries; i en la intensitat de la seva trobada amb el públic.
La llavor del foc parla de com els homes i les dones, al llarg dels segles i a través dels continents, s’han fet sempre unes quantes preguntes primordials sobre els origens de la vida i han buscat de respondre-les amb imatges poètiques, amb analogies i metàfores.
Babou Cham (Bakau, Gàmbia, 1974) és actor. Ha participat, entre d’altres, en els espectacles Blau Taronja, de Joe Penhall (direcció Jesús Díez, Teatreneu, 2000), Moll Oest, de Bernard Marie Koltès (direcció Sergi Belbel, Teatre Romea, 2002), Lear, d’Edwaurd Bond(direcció Carme Portaceli, Teatre Grec i Teatre Lliure, 2003), El retorn al desert, de Bernard Marie Koltès (direcció Carme Portaceli, Teatre Lliure, 2003); El cor d’un boxejador, de Lutz Hübner (direcció Brigitte Luik, Teatre Regina, 2006); Rosencrantz i Guildernstern són morts, de Thomas Stoppard (direcció Oriol Broggi, Sala Beckett, 2006), Antígona, de Sòfocles (direcció Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya, 2006), El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht (direcció Oriol Broggi, Teatre Nacional, 2008), El Rei Lear, de William Shakespeare (direcció Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya, 2008), Terra baixa, d’Àngel Guimerà (direcció Hasko Weber, Teatre Romea, 2009), Alícia, un viatge al país de les meravelles, basat en Lewis Carroll (direcció Carlota Subirós, Teatre Lliure, 2009), Jo vull ser Bernard Marie (dramatúrgia i direcció Àlex De Capo, Nau Ivanow, 2010).
En televisió, ha interpretat personatges estables a les sèries El cor de la ciutat (TV3), Ventdelpla (TV3) i Piratas (Tele5). En cinema, destaquen les seves interpretacions a El albergue español (direcció Cédric Kalapisch), Cargo (direcció Clive Gordon), Sévigné (direcció Marta Balletbó), Alakrana (direcció Salvador Calvo) i Catalunya über Alles (direcció Ramon Termens), per la qual recentment ha rebut una menció especial del jurat al Festival de Cine de Màlaga.
Carlota Subirós (Barcelona, 1974) és traductora i directora de teatre. Entre les seves últimes direccions destaquen Les tres germanes, d’Antón P. Txékhov; Alícia, un viatge al país de les meravelles, a partir de l’obra de Lewis Carroll; Rodoreda. Un retrat imaginari, creació a partir de la vida i l’obra de Mercè Rodoreda; Jugar amb un tigre, de Doris Lessing; Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé; L’home de la flor a la boca, de Luigi Pirandello; King, a partir de la novel·la de John Berger; Otel·lo, de William Shakespeare; Els estiuejants, de Maksim Gorki; Nel mezzo del cammin di nostra vita, homenatge a Franco di Francescantonio; Amor Fe Esperança, d’Ödön von Horváth; ha traduït i dirigit tres textos de l’autor i actor nordamericà Wallace Shawn: La febre, Marie i Bruce i L’oficiant del dol.
També ha traduït Bash: Latterday Plays (Excés. Escenes dels darrers dies) de Neil LaBute; Refuge (Refugi) de Jessica Goldberg; Enrico IV (Enric IV) i L’uomo del fiore in bocca (L’home de la flor a la boca) de Luigi Pirandello; A Life in the Theatre (Una vida al teatre), The Cryptogram (El criptograma) i Glengarry Glen Ross, de David Mamet; Knives in Hens (Ganivets a les gallines) de David Harrower, i Moonlight (Llum de lluna) de Harold Pinter.
Entre 2003 i 2011 ha format part de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure. En les dues últimes temporades ha estat col·laboradora del programa literari Saló de Lectura, dirigit per Emili Manzano (Canal 33).
"La llavor del foc"
un recull d’històries sobre l’origen del món
Creació de Babou Cham i Carlota Subirós
La llavor del foc és un espectacle interpretat per un sol actor, Babou Cham, que, amb l’ajut d’una maleta i amb el públic assegut a terra fent una rotllana, desgrana un seguit d’històries sobre l’origen del món.
Aquestes històries són, en realitat, mites provinents de diverses cultures: algunes provenen de l’Àfrica, de les tradicions Fulani i Shiluk; d’altres, de l’Índia; d’altres de la Xina; d’altres, encara, de la cultura jueva; i finalment conclouen amb el mite grec de Prometeu, que dóna títol a l’espectacle.
Tots aquests mites intenten donar resposta a la meravella humana davant l’existència del món i dels elements de la natura. Tots ells són mites que entronquen amb la cosmogonia, amb el neguit d’entendre com es va formar el món: com van aparèixer els primers grans d’arròs, les primeres llavors, les primeres persones...
La interrogació sobre els origens és fonamental per a la construcció d’una visió del món, tant per als nens com per als adults. La llavor del foc és un espectacle adreçat especialment a nens i nenes entre 9 i 12 anys, però s’obre també de tot cor a persones molt més grans i molt més petites.
L’essència de l’espectacle rau en molt pocs elements: en la força d’unes paraules que provenen de moltes generacions enrere; en l’aparició d’un Viatger que porta una maleta carregada d’històries; i en la intensitat de la seva trobada amb el públic.
La llavor del foc parla de com els homes i les dones, al llarg dels segles i a través dels continents, s’han fet sempre unes quantes preguntes primordials sobre els origens de la vida i han buscat de respondre-les amb imatges poètiques, amb analogies i metàfores.
Babou Cham (Bakau, Gàmbia, 1974) és actor. Ha participat, entre d’altres, en els espectacles Blau Taronja, de Joe Penhall (direcció Jesús Díez, Teatreneu, 2000), Moll Oest, de Bernard Marie Koltès (direcció Sergi Belbel, Teatre Romea, 2002), Lear, d’Edwaurd Bond(direcció Carme Portaceli, Teatre Grec i Teatre Lliure, 2003), El retorn al desert, de Bernard Marie Koltès (direcció Carme Portaceli, Teatre Lliure, 2003); El cor d’un boxejador, de Lutz Hübner (direcció Brigitte Luik, Teatre Regina, 2006); Rosencrantz i Guildernstern són morts, de Thomas Stoppard (direcció Oriol Broggi, Sala Beckett, 2006), Antígona, de Sòfocles (direcció Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya, 2006), El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht (direcció Oriol Broggi, Teatre Nacional, 2008), El Rei Lear, de William Shakespeare (direcció Oriol Broggi, Biblioteca de Catalunya, 2008), Terra baixa, d’Àngel Guimerà (direcció Hasko Weber, Teatre Romea, 2009), Alícia, un viatge al país de les meravelles, basat en Lewis Carroll (direcció Carlota Subirós, Teatre Lliure, 2009), Jo vull ser Bernard Marie (dramatúrgia i direcció Àlex De Capo, Nau Ivanow, 2010).
En televisió, ha interpretat personatges estables a les sèries El cor de la ciutat (TV3), Ventdelpla (TV3) i Piratas (Tele5). En cinema, destaquen les seves interpretacions a El albergue español (direcció Cédric Kalapisch), Cargo (direcció Clive Gordon), Sévigné (direcció Marta Balletbó), Alakrana (direcció Salvador Calvo) i Catalunya über Alles (direcció Ramon Termens), per la qual recentment ha rebut una menció especial del jurat al Festival de Cine de Màlaga.
Carlota Subirós (Barcelona, 1974) és traductora i directora de teatre. Entre les seves últimes direccions destaquen Les tres germanes, d’Antón P. Txékhov; Alícia, un viatge al país de les meravelles, a partir de l’obra de Lewis Carroll; Rodoreda. Un retrat imaginari, creació a partir de la vida i l’obra de Mercè Rodoreda; Jugar amb un tigre, de Doris Lessing; Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé; L’home de la flor a la boca, de Luigi Pirandello; King, a partir de la novel·la de John Berger; Otel·lo, de William Shakespeare; Els estiuejants, de Maksim Gorki; Nel mezzo del cammin di nostra vita, homenatge a Franco di Francescantonio; Amor Fe Esperança, d’Ödön von Horváth; ha traduït i dirigit tres textos de l’autor i actor nordamericà Wallace Shawn: La febre, Marie i Bruce i L’oficiant del dol.
També ha traduït Bash: Latterday Plays (Excés. Escenes dels darrers dies) de Neil LaBute; Refuge (Refugi) de Jessica Goldberg; Enrico IV (Enric IV) i L’uomo del fiore in bocca (L’home de la flor a la boca) de Luigi Pirandello; A Life in the Theatre (Una vida al teatre), The Cryptogram (El criptograma) i Glengarry Glen Ross, de David Mamet; Knives in Hens (Ganivets a les gallines) de David Harrower, i Moonlight (Llum de lluna) de Harold Pinter.
Entre 2003 i 2011 ha format part de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure. En les dues últimes temporades ha estat col·laboradora del programa literari Saló de Lectura, dirigit per Emili Manzano (Canal 33).
17 de jul. 2011
Activa't
Del 8 al 13 d'agost de 2011, de 8:00 a 9:15h.
Taller Activa't
Començarem cada matí, per a qui vulgui i abans d'esmorzar, amb una activitat física suau per a un bon despertar, amb ioga, caminades i meditacions actives entre altres propostes.
16 de jul. 2011
Desmuntar la SIDA: la importància d'on es neix.
Xerrada diumenge 14 d'agost de 2011
DESMUNTAR LA SIDA.
Aprofitar ser immigrat aquí
per aprendre a acabar amb la SIDA tan aquí com a la pròpia terra.
En Lluís Botinas es va implicar el 1990 en el tema SIDA creient-se tota la versió oficial VIH/SIDA. Pas a pas, entre 1990 i 1997 se li van ensorrar tots i cadascun dels punts que sense cap fonament científic ni biològic ni real ens repeteixen els especialistes i els comitès que viuen de l’engany SIDA. Al preguntar-se: “Si la SIDA no és el que ens diuen que és, aleshores... què és realment la SIDA?”, la millor resposta que ha trobat (fins ara, dons està obert a altres encara millors) és que la SIDA real és una maquinària criminal muntada als USA amb dificultat, doncs els hi va costar 14 anys (1981-1995) als CDC (Centers for Disease Control, Atlanta, Geòrgia) construir la SIDA tal com ara es coneix. En resum: Quina és la causa de la SIDA? Els CDC. Quin és l’únic tractament adequat de la SIDA? Individualment: apartar-se de l’engranatge i declarar-se “Territori lliure del muntatge SIDA”. Col·lectivament: desmuntar-lo a escala planetària. I aquí tot migrant (sigui immigrat o emigrat) pot tenir un paper important si es forma com a desmuntador de la SIDA.
El Lluís ha recollit les seves investigacions, vivències i propostes en dos llibres. El titulat “EL VIH/SIDA ES UNA FICCIÓN. Preguntas para desmontar un engranaje criminal made in USA”, d’unes 500 pàgines, està retingut per l’editorial des de fa un any. L’altre, “DESMONTAR EL SIDA. El SIDA no es una enfermedad a tratar -ni siquiera alternativamente- sino un montaje made in USA a desmantelar”, de 259 pàgines, ha sigut publicat per Cauac Editorial Nativa, www.cauac.org, de Murcia, fa tres mesos.
Lluís Botinas (Barcelona, 1944), investigador independent, llicenciat en Economia, doctorant en Sociologia, president de Plural-21, Associació per a tenir cura de la vida en un planeta viu. Vies de recuperació de l‘harmonia, www.plural-21.org lluis.botinas@plural-21.org
DESMUNTAR LA SIDA.
Aprofitar ser immigrat aquí
per aprendre a acabar amb la SIDA tan aquí com a la pròpia terra.
En Lluís Botinas es va implicar el 1990 en el tema SIDA creient-se tota la versió oficial VIH/SIDA. Pas a pas, entre 1990 i 1997 se li van ensorrar tots i cadascun dels punts que sense cap fonament científic ni biològic ni real ens repeteixen els especialistes i els comitès que viuen de l’engany SIDA. Al preguntar-se: “Si la SIDA no és el que ens diuen que és, aleshores... què és realment la SIDA?”, la millor resposta que ha trobat (fins ara, dons està obert a altres encara millors) és que la SIDA real és una maquinària criminal muntada als USA amb dificultat, doncs els hi va costar 14 anys (1981-1995) als CDC (Centers for Disease Control, Atlanta, Geòrgia) construir la SIDA tal com ara es coneix. En resum: Quina és la causa de la SIDA? Els CDC. Quin és l’únic tractament adequat de la SIDA? Individualment: apartar-se de l’engranatge i declarar-se “Territori lliure del muntatge SIDA”. Col·lectivament: desmuntar-lo a escala planetària. I aquí tot migrant (sigui immigrat o emigrat) pot tenir un paper important si es forma com a desmuntador de la SIDA.
El Lluís ha recollit les seves investigacions, vivències i propostes en dos llibres. El titulat “EL VIH/SIDA ES UNA FICCIÓN. Preguntas para desmontar un engranaje criminal made in USA”, d’unes 500 pàgines, està retingut per l’editorial des de fa un any. L’altre, “DESMONTAR EL SIDA. El SIDA no es una enfermedad a tratar -ni siquiera alternativamente- sino un montaje made in USA a desmantelar”, de 259 pàgines, ha sigut publicat per Cauac Editorial Nativa, www.cauac.org, de Murcia, fa tres mesos.
Lluís Botinas (Barcelona, 1944), investigador independent, llicenciat en Economia, doctorant en Sociologia, president de Plural-21, Associació per a tenir cura de la vida en un planeta viu. Vies de recuperació de l‘harmonia, www.plural-21.org lluis.botinas@plural-21.org
12 de jul. 2011
Arcadi Oliveres: economia, immigració i els indignats
dilluns 8 d'agost de 2011, 17:00
Xerrada sobre economia, immigració i els indignats a càrrec de l'Arcadi Oliveres i Boadella, President de Justícia i Pau, economista i reconegut activista per la justícia social i la pau.
Pitjant a sobre del següent enllaç trobaràs la primera part d'una conferència seva: El origen de las migraciones modernas
http://youtu.be/VlelJa79Juo
i aquí la segona part
http://youtu.be/_TR8dMPBl98
En el següent enllaç pots veure l'entrevista que li van fer al programa Singulars de TV3
http://youtu.be/MWehCydqf8g
Xerrada sobre economia, immigració i els indignats a càrrec de l'Arcadi Oliveres i Boadella, President de Justícia i Pau, economista i reconegut activista per la justícia social i la pau.
Pitjant a sobre del següent enllaç trobaràs la primera part d'una conferència seva: El origen de las migraciones modernas
http://youtu.be/VlelJa79Juo
i aquí la segona part
http://youtu.be/_TR8dMPBl98
En el següent enllaç pots veure l'entrevista que li van fer al programa Singulars de TV3
http://youtu.be/MWehCydqf8g
Nit de balls llatins
divendres 13 d'agost de 2011, nit
Taller i festa de balls llatins amb la Gladys Calderón, per a practicar i/o aprendre.
10 de jul. 2011
Tallers creatius
10 al 15 d'agost de 2011, de 10:30 a 13:00
Tallers per a fer
- estampació de samarretes, a càrrec de Germán de Castro (pintor),
- fabricació de berimbaus (instruments musicals brasilers), a càrrec de Gil Maciel (professor de capoeira) i Vanessa Carriga
- diverses propostes de creació manual i de reciclatge i reutilització de materials.
Treballarem l'expressió creativa en un espai comú i amb els diversos tallers en interrelació.
7 de jul. 2011
Taller biodansa
Matins 6, 7, 8 i 9 d'agost de 2011
Taller de Biodansa i Educacio Biocèntrica
Biodansa sorgeix d'una meditació profunda sobre la vida testimoniant que la societat actual pateix d'una gran "nostàlgia d'amor" i manca de sentir-se vius, que som vida. Rolando Toro, el creador del Sistema Biodansa, aportant el concepte d'intel·ligència afectiva, que sense ser un tipus especial d'intel·ligència (espaial, musical, intrapersonal, emocional, social,...), és la font comú de totes elles, desenvolupa un sistema d'integració humana on música-moviment-vivència possibiliten la renovació orgànica, el reaprenentatge instintiu i la reeducació afectiva, corroborant que l'afectivitat organitza la percepció i la qualitat de la intel·ligència.
Fonamentat amb el Principi Biocèntric que situa a la vida al centre dintre de la visió que és l'Univers que s'organitza envers la vida, l'educació Biocèntrica possibilita la construcció del coneixement mitjançant eines reflexiu-vivencials que preparen a la persona a afrontar els reptes d'un món en constant moviment, on es fa necessari un sentit crític i una visió holistica-evolucionista que potencií identitats sanes i creatives. Utilitza la Biodansa com a mediadora de la vivència corporal, potenciant les expressions saludables de vitalitat, sexualitat, creativitat, afectivitat i transcendència.
Biodansa i Educació Biocèntrica creen espais nodridors on percebre'ns com a ésser creatius capacitats per construir un món de justícia social i pau.
Teresa Vázquez va formar-se com a Terapeuta Transpersonal especialitzada en processos de dol. Quan va conèixer el Sistema Biodansa fa més de 18 anys, va saber, diu, que aquesta era la manera més holística d'ajudar a les persones en el seu procés evolutiu. Biodansa posa el cos i la vivència afectiva a l'aprenentatge constant que ens exigeix la vida. Ser facilitadora de Biodansa i Educadora Biocèntrica li proporcionen les eines necessàries per a complir el seu propòsit de vida: expandir el seu amor i la seva alegria.
Post-grau en Neurociència i Biodansa Aquàtica.
Més informació del seu treball a www.universbiocentric.blogspot.com
Taller de Biodansa i Educacio Biocèntrica
Biodansa sorgeix d'una meditació profunda sobre la vida testimoniant que la societat actual pateix d'una gran "nostàlgia d'amor" i manca de sentir-se vius, que som vida. Rolando Toro, el creador del Sistema Biodansa, aportant el concepte d'intel·ligència afectiva, que sense ser un tipus especial d'intel·ligència (espaial, musical, intrapersonal, emocional, social,...), és la font comú de totes elles, desenvolupa un sistema d'integració humana on música-moviment-vivència possibiliten la renovació orgànica, el reaprenentatge instintiu i la reeducació afectiva, corroborant que l'afectivitat organitza la percepció i la qualitat de la intel·ligència.
Fonamentat amb el Principi Biocèntric que situa a la vida al centre dintre de la visió que és l'Univers que s'organitza envers la vida, l'educació Biocèntrica possibilita la construcció del coneixement mitjançant eines reflexiu-vivencials que preparen a la persona a afrontar els reptes d'un món en constant moviment, on es fa necessari un sentit crític i una visió holistica-evolucionista que potencií identitats sanes i creatives. Utilitza la Biodansa com a mediadora de la vivència corporal, potenciant les expressions saludables de vitalitat, sexualitat, creativitat, afectivitat i transcendència.
Biodansa i Educació Biocèntrica creen espais nodridors on percebre'ns com a ésser creatius capacitats per construir un món de justícia social i pau.
Teresa Vázquez va formar-se com a Terapeuta Transpersonal especialitzada en processos de dol. Quan va conèixer el Sistema Biodansa fa més de 18 anys, va saber, diu, que aquesta era la manera més holística d'ajudar a les persones en el seu procés evolutiu. Biodansa posa el cos i la vivència afectiva a l'aprenentatge constant que ens exigeix la vida. Ser facilitadora de Biodansa i Educadora Biocèntrica li proporcionen les eines necessàries per a complir el seu propòsit de vida: expandir el seu amor i la seva alegria.
Post-grau en Neurociència i Biodansa Aquàtica.
Més informació del seu treball a www.universbiocentric.blogspot.com
4 de jul. 2011
Xerrada banca ètica
Dijous 11 d'agost de 2011
Xerrada sobre banca ètica a càrrec de Isabel Sánchez, Directora de Triodos Bank a Catalunya i Balears.
Més informació sobre Triodos Bank aquí.
3 de jul. 2011
Memòria, experiència i immunitat
Dissabte 13 d'agost de 2011
Xerrada "memòria, experiència i immunitat" a càrrec d'en Santi Vancells, metge.
Una mirada al factor humà de la medecina a partir de la nostra immuno-competència, per créixer en salut i afrontar la malaltia.
2 d’ag. 2010
Xerrada astrologia
diumenge 15 d'agost de 2010
a càrrec de l'Albert Barbé
"La vida es compleja, la realidad es multidimensional. El hombre ha parido a lo largo de su evolución sistemas de clasificación y diagramación de la realidad para facilitarse su comprensión y, sobre todo, su manejo. La astrología es una de esas "paridas humanas", cuyo objetivo es comprender y manejar mejor la individualidad de cualquier humano."
a càrrec de l'Albert Barbé
"La vida es compleja, la realidad es multidimensional. El hombre ha parido a lo largo de su evolución sistemas de clasificación y diagramación de la realidad para facilitarse su comprensión y, sobre todo, su manejo. La astrología es una de esas "paridas humanas", cuyo objetivo es comprender y manejar mejor la individualidad de cualquier humano."
1 d’ag. 2010
29 de jul. 2010
Ikebana, demostració d'art floral japonès
diumenge, 8 d'agost de 2010
a càrrec d'Assumpció Ballús
(clica la foto per ampliar la imatge)
a càrrec d'Assumpció Ballús
(clica la foto per ampliar la imatge)
Recital de cançons d'autor i poemes
dijous 19 d'agost de 2010
Mireia Chalamanch i Lluís Planes
Poemes de Joan Maragall, en l'any del seu centenari, i cançons d'autor i populars sobre el desvetllament i plenitud personal i d'amor a la terra, al ser, al som.
Mireia Chalamanch (Cardedeu, Vallès Oriental) és actriu.
Lluís Planes (Cardedeu, Vallès Oriental) fa cançó d'autor i dirigeix l'associació Pas, impulsora del projecte El Camí
Mireia Chalamanch i Lluís Planes
Poemes de Joan Maragall, en l'any del seu centenari, i cançons d'autor i populars sobre el desvetllament i plenitud personal i d'amor a la terra, al ser, al som.
Mireia Chalamanch (Cardedeu, Vallès Oriental) és actriu.
Lluís Planes (Cardedeu, Vallès Oriental) fa cançó d'autor i dirigeix l'associació Pas, impulsora del projecte El Camí
28 de jul. 2010
Del joc a la improvització, el plaer d'actuar
taller teatre els dies 9, 10, 11 i 12 d'agost de 2010
a càrrec d'en Jordi Cumelles, actor i director
A partir de jocs de relació, de desinibició i exercicis de presència escénica anirem descobrint les regles de la improvització, que ens obriran la porta a gaudir del plaer d’actuar, del plaer de jugar.
a càrrec d'en Jordi Cumelles, actor i director
A partir de jocs de relació, de desinibició i exercicis de presència escénica anirem descobrint les regles de la improvització, que ens obriran la porta a gaudir del plaer d’actuar, del plaer de jugar.
El mite de la caverna
xerrada dijous 12 d'agost de 2010 a càrrec de la Montse Vives
"¿Què ens diu Plató de la veritat?. Des d´aquest interrogant analitzaré el “Mite de la caverna”. Plató va exposar aquest mite en el llibre VII de La República, en una conversa entre Sócrates i Glaucón.
Parlem d´un mite, o sigui, d´una imatge simbólica, de tal manera que, aquesta, ens convida a fer un esforç d´entendre més enllà del que es mostra. I és en aquest fer implicat que podem abarcar el significat." Montse Vives
15 de jul. 2010
Música i dansa
concert 14 d'agost de 2010
La música. L'art de les muses.L'art de combinar els sons i els silencis al llarg d'un temps, produint una seqüència sonora que transmet sensacions a la nostra oïda, i és, a través d'ella, que parla amb la nostra ànima. Sentim el que no ha estat dit, contemplem el que no es veu. Les notes surten, no sabem d'on. Records que el temps ha oblidat ens tornen plens d'un sentit nou. Esperances sufocades pel temor, s'ofereixen rampells de tendresa que no gosem reconèixer. La nostra ànima és la tela on l'artista pinta els seus colors; els tons són les nostres emocions i el clarobscur és fet de la llum de les nostres joies i de l'ombra de les nostres tristeses. L'obra és en nosaltres i nosaltres som en l'obra.
La dansa. L'anhel de viure. Un sentiment humà, una necessitat d'índole espiritual i emotiva que s'expressa mitjançant l'acció corporal. Dansar és construir, crear quelcom sòlid des d'on contemplar i sondejar l'infinit. És descobrir i fer visible el moviment dins del ritme. Dansar no és tan sols seguir un esquema fixat en la ment, és donar llibertat. La dinàmica del cos prové de l'energia de la persona fent que el moviment arribi a cada part del cos. L'espai és usat com una via natural d'expressió a través de cada gest i del dinamisme del moviment.
Nuria Lamas. La música es la manera más directa de llegar al alma de las personas, de conmover, de alegrar de enamorar… La música siempre ha guiado mi vida. Me costó encontrar cual era mi manera de expresarme, el instrumento con el que me identificaba, y finalmente lo encontré dentro de mí, la voz.
Nàdia Pessarrodona. La dansa em fa sentir, emocionar, expressar, somriure...em fa viure i em fa crèixer dia rera dia. És com l'aire que respiro. És la meva vida.
Ferran Barrios. Els sons penetren dins la pell com l'aigua entra dins l'esponja. Ens acaronen i ens despullen davant del món per entrar en contacte amb l'ara i aquí, el veritable repòs de l'ànima.
Àstrid Debant. El piano allibera les denses energies que niden dins la meva ànima, alleuja el dolor del meu cor, esborra els mals pensaments. La música arriba a totes les meves cèl·lules, fent-les vibrar amb un dolç i harmònic moviment.
La música. L'art de les muses.L'art de combinar els sons i els silencis al llarg d'un temps, produint una seqüència sonora que transmet sensacions a la nostra oïda, i és, a través d'ella, que parla amb la nostra ànima. Sentim el que no ha estat dit, contemplem el que no es veu. Les notes surten, no sabem d'on. Records que el temps ha oblidat ens tornen plens d'un sentit nou. Esperances sufocades pel temor, s'ofereixen rampells de tendresa que no gosem reconèixer. La nostra ànima és la tela on l'artista pinta els seus colors; els tons són les nostres emocions i el clarobscur és fet de la llum de les nostres joies i de l'ombra de les nostres tristeses. L'obra és en nosaltres i nosaltres som en l'obra.
La dansa. L'anhel de viure. Un sentiment humà, una necessitat d'índole espiritual i emotiva que s'expressa mitjançant l'acció corporal. Dansar és construir, crear quelcom sòlid des d'on contemplar i sondejar l'infinit. És descobrir i fer visible el moviment dins del ritme. Dansar no és tan sols seguir un esquema fixat en la ment, és donar llibertat. La dinàmica del cos prové de l'energia de la persona fent que el moviment arribi a cada part del cos. L'espai és usat com una via natural d'expressió a través de cada gest i del dinamisme del moviment.
Nuria Lamas. La música es la manera más directa de llegar al alma de las personas, de conmover, de alegrar de enamorar… La música siempre ha guiado mi vida. Me costó encontrar cual era mi manera de expresarme, el instrumento con el que me identificaba, y finalmente lo encontré dentro de mí, la voz.
Nàdia Pessarrodona. La dansa em fa sentir, emocionar, expressar, somriure...em fa viure i em fa crèixer dia rera dia. És com l'aire que respiro. És la meva vida.
Ferran Barrios. Els sons penetren dins la pell com l'aigua entra dins l'esponja. Ens acaronen i ens despullen davant del món per entrar en contacte amb l'ara i aquí, el veritable repòs de l'ànima.
Àstrid Debant. El piano allibera les denses energies que niden dins la meva ànima, alleuja el dolor del meu cor, esborra els mals pensaments. La música arriba a totes les meves cèl·lules, fent-les vibrar amb un dolç i harmònic moviment.
12 de jul. 2010
Breu història de la veritat, per Begoña Román
xerrada 18 d'agost de 2010 a càrrec de Begoña Román, doctora en filosofía y profesora en la Universitat de Barcelona
"Breu història de la veritat"
El concepte de veritat ha estat interpretat de diferents maneres al llarg de la Filosofia occidental, però malgrat els seus canvis, mai ha perdut importància com a concepte cabdal de la filosofia i,el que és més important, com a referent fonamental per a orientarse en la vida. Podem dividir en 4 els capítols d'aquesta història del concepte veritat:
1. la veritat com a objectivitat: com adequació de l'enteniment a la cosa (dels grecs als moderns del s. XVII)
2. La veritat com a intersubjectivitat: com adequació de l'enteniment a l'enteniment (dels idealismes del s. XVIII fins al s. XX)
3. El relativisme: la veritat no es pot conèixer, tot són interpretacions, convencions. Ha tingut diferents episodis al llarg de la història de la filosofia (sofistes, escèptics, Hume, Nietzsche)
4. La veritat com a convencions útils per a crear progrés, cohesió,esperança, democràcia: el pragmatisme del s. XIX-XXI (Peirce, Rorty).
7 de jul. 2010
Nagali
divendres 13 d'agost de 2010 nit
Actuació del grup Nagali, en el que els seus membres Hug Caraltó, Xavier Puigbò, Alex Reus i Meritxell Vallès ens oferiran un concert acústic.
http://www.myspace.com/nagaligrupo
Actuació del grup Nagali, en el que els seus membres Hug Caraltó, Xavier Puigbò, Alex Reus i Meritxell Vallès ens oferiran un concert acústic.
http://www.myspace.com/nagaligrupo
5 de jul. 2010
The velvet candles
diumenge 8 d'agost de 2010, nit
actuació en viu del grup THE VELVET CANDLES
www.myspace.com/velvetcandles
actuació en viu del grup THE VELVET CANDLES
www.myspace.com/velvetcandles
4 de jul. 2010
Desmuntar la SIDA
¿Estás dispuesto a abrirte a que la verdad sobre el tema SIDA no tenga nada que ver con lo que nos han contado oficialmente desde 1981?
Pues ven a escuchar y debatir con Lluís Botinas, investigador independiente, presidente de Plural-21, Asociación para el cuidado de la vida en un planeta vivo, primer territorio libre de SIDA en el mundo. Lluís se implicó en el tema SIDA en 1990 aceptando, lógicamente, la versión oficial desde la A a la Z. Ahora, en dos días sucesivos, compartirá con todos qué le lleva 20 años después a proponer DESMONTAR EL SIDA, y a invitar a cada uno de los presentes a devenir DESMONTADOR/A DEL SIDA.
DESMONTAR EL SIDA
Primera sesión
Domingo, 8 de agosto de 2010: presentación y preguntas
Argumentos, elementos, datos, etc., para comprender que
---o por lo menos para abrirse a la posibilidad de que---
El SIDA no es una enfermedad a tratar
sino un montaje made in USA a desmantelar
Segunda sesión
Lunes, 9 de agosto: complementos y coloquio
Puesta en común de reflexiones, experiencias, sugerencias, intuiciones,…,
para abordar conjuntamente que
Si realmente el SIDA es un montaje,
¿cómo es posible que se haya impuesto a escala mundial?
Y, entonces, ¿cómo podemos desmontarlo entre todos?
http://www.plural-21.org
Pues ven a escuchar y debatir con Lluís Botinas, investigador independiente, presidente de Plural-21, Asociación para el cuidado de la vida en un planeta vivo, primer territorio libre de SIDA en el mundo. Lluís se implicó en el tema SIDA en 1990 aceptando, lógicamente, la versión oficial desde la A a la Z. Ahora, en dos días sucesivos, compartirá con todos qué le lleva 20 años después a proponer DESMONTAR EL SIDA, y a invitar a cada uno de los presentes a devenir DESMONTADOR/A DEL SIDA.
DESMONTAR EL SIDA
Primera sesión
Domingo, 8 de agosto de 2010: presentación y preguntas
Argumentos, elementos, datos, etc., para comprender que
---o por lo menos para abrirse a la posibilidad de que---
El SIDA no es una enfermedad a tratar
sino un montaje made in USA a desmantelar
Segunda sesión
Lunes, 9 de agosto: complementos y coloquio
Puesta en común de reflexiones, experiencias, sugerencias, intuiciones,…,
para abordar conjuntamente que
Si realmente el SIDA es un montaje,
¿cómo es posible que se haya impuesto a escala mundial?
Y, entonces, ¿cómo podemos desmontarlo entre todos?
http://www.plural-21.org
1 de jul. 2010
El factor humà de la malaltia
Xerrada amb Santi Vancells, metge
dimarts, 17 d'agost de 2010, tarda
La malaltia com expressió d’una dificultat ens parla de límits, de relacions i de moviments de frontera. Cada malaltia té una resposta pròpia, perquè aquesta resposta és personal. Acompanyar en el procés curatiu requereix fortalesa, saviesa i compromís. No tothom hi està disposat. I en canvi aquesta esdevé la única possibilitat de curar. Més enllà de l’eficàcia de la medecina convencional i tecnològica, el que resulta determinant, en qualsevol malaltia, és la complexitat del factor humà. Un territori inexplorat i desconegut en el qual ens haurem d’atrevir a entrar si realment volem ser coherents i donar contingut a una manera més intel·ligent i humana d’entendre i practicar la medecina.
dimarts, 17 d'agost de 2010, tarda
La malaltia com expressió d’una dificultat ens parla de límits, de relacions i de moviments de frontera. Cada malaltia té una resposta pròpia, perquè aquesta resposta és personal. Acompanyar en el procés curatiu requereix fortalesa, saviesa i compromís. No tothom hi està disposat. I en canvi aquesta esdevé la única possibilitat de curar. Més enllà de l’eficàcia de la medecina convencional i tecnològica, el que resulta determinant, en qualsevol malaltia, és la complexitat del factor humà. Un territori inexplorat i desconegut en el qual ens haurem d’atrevir a entrar si realment volem ser coherents i donar contingut a una manera més intel·ligent i humana d’entendre i practicar la medecina.
25 de juny 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)